L’equip de Els temps moderns, en la seva dèria per aconseguir que el seu bloc esdevingui un punt de trobada de diverses inquietuds i formes de pensament del jovent volen aclarir el següent, per dotar d’una sèrie de regles de funcionament i convivència la bitàcola:

- Els motius que impulsen Els temps moderns queden definits als posts titulats Els temps moderns de la categoria 01 Els temps moderns, i a Temàtica del bloc a l’etiqueta 02 Funcionament. Aquestes entrades no són definitives perquè això atemptaria contra l’essència mateixa de la blocosfera (sotmesa a canvis constants, com dotada de vida pròpia).

- Igualment, els perfils de 03.Nosaltres no són únicament informacions de la vida dels col·laboradors i les col·laboradores, sinó que també s’han d’utilitzar com a guia de per on es mourà el o la blocaire.

- Tots els texts estan sotmesos a la llicència 2.5 d’Espanya de Creative Commons, això és:

a) Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra…

b) Sou lliures de fer-ne obres derivades…

c) …amb la condició de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu l'obra).

d) …amb la condició de no utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

e) …amb la condició de que altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

Si voleu llegir la llicència sencera, podeu punxar sobre l’enllaç:

Llicència Creative Commons

- Les fotografies publicades estan extretes de tres fonts diferents:

a) Planes de fotògrafs que distribueixen lliurement la seva obra per mitjà d’una llicència Creative Commons.

b) Bases fotogràfiques de lliure ús.

c) Planes web d’administracions i partits polítics.

Som ferms defensors de la liberalització de la cultura, però sense que això mai sigui en detriment dels creadors i les creadores, per això, només publicarem fotografies que tinguin el consentiment per ser usades de forma lliure, o d’aquells ens l’ús de les imatges dels quals, no pugui perjudicar econòmicament ningú (cas d’administracions o partits polítics, propietaris d’algunes de les imatges que publiquen, ja pagades -en forma de contracte o per treball fet- i que utilitzen com a promoció -electoral, turística,..-).

Tanmateix, sempre enllaçarem la font d’on em estret la imatge.

Sobre les entrades:

- Les opinions encabides a les categories (o sota les etiquetes, com preferiu) 01. Els temps moderns o 02.Funcionament, constitueixen per si mateixes la línia ideològica del bloc, i regulen el mateix.

- Les entrades fetes per cadascun dels col·laboradors (o cadascuna de les col·laboradores) expressen, única i exclusivament, les opinions del col·laborador o de la col·laboradora que les fa.

Sobre els comentaris:

- S’eliminaran tots aquells comentaris que atemptin contra la bona educació i la convivència pacífica de la comunitat que aglutini el bloc.

- Igualment, també es suprimiran aquells comentaris que se centrin en criticar a l’autor o l’autora del post, en comptes d’argumentar una postura desfavorable als arguments exposats a l’entrada.

[@more@]

Tweet

Avui publiquem a l’apartat 02. Funcionament la carta per la qual es regirà aquest bloc, o com a mínim, això és el que pretenem.

La idea de crear una mena de “codi” per regir-nos no és nova dins la blocosfera, però si encara molt innovadora, fet que pot sorprendre molts. El que pretenem no és, ni molt menys, legislar un espai tan obert com és una bitàcola sinó, més aviat, donar unes directrius sobre les quals treballar i que puguin servir als lectors i a les lectores, com a referent de com som i per què fem així Els temps moderns.

En un altre ordre de coses, demà ja començaran a aparèixer entrades de forma continuada.

Moltes gràcies a totes i tots els que ja han començat a seguir-nos de manera freqüent. 

[@more@]

Tweet

És un poble que ja ens apareix esmentat en la Bíblia. Fins a temps recent es desconeixia la seva importància. En 1906 dC es va descobrir la seva capital: Hattusa, conquistada després de ser destruïda. En aquesta ciutat es van trobar 12.000 tabletes, en escriptura cuneïforme, representant la llengua arcàdia, però també en altres llengües desconegudes. Hrozny va descobrir que es tractava (una de les llengües) d’una llengua indoeuropea, la primera aparició d’aquesta llengua en la història; gracies a aquest fet s’ha pogut considerar que era un poble d’origen indoeuropeu.

[@more@]L’imperi Hitita estava compost per l’estat i per una sèrie d’estats matalassos, eren una espècie de ciutats-estat, amb un règim feudal i una gran llibertat, es dedicaven al comerç. Aquests estats a més donaven protecció a l’estat central en les invasions. Alguns d’ells són Akijawa, atarsiya, Micawnda, Wilusa (el seu capital era Turusa, és a dir, la famosa Troia). De vegades aquests estats tenien rivalitats entre ells.

Tweet

Primerament em vull adreçar als lectors i a les lectores dels territoris de parla catalana per dir-vos que aquesta entrada fa referència a la meva ciutat, Lleida. Perdoneu si, en un bloc que pretén fer una anàlisi global del món occidental actual, tenim de vegades tendència a parlar en clau municipal però, enteneu-ho, el contacte amb la realitat de les nostres viles i ciutats és el més proper que tenim; de fet, hom no és català ni espanyol, ni d’Europa ni del món,  ni pot fer el conseqüent anàlisi de tot plegat, si abans no és del seu poble, de la seva vila, de la seva ciutat… dit això, parlaré de la darrera notícia política remarcable que s’ha produït a la capital de Ponent.

[@more@]Hi ha coses que son impròpies de la democràcia, mentir a la ciutadania és una de les més evidents; més impropi és intentar guanyar unes eleccions costi el que costi, encara que no tinguis res interessant a oferir a la ciutadania, però ja se sap, hi ha principalment dos tipus de polítics, aquells als quals els interessa veritablement treballar per les persones i els altres, els polítics presumptuosos, que només els interessa el seu reconeixement personal.

En plena pre-campanya electoral a les eleccions municipals de Lleida, ha saltat la notícia bomba. Els senyor Isidre Gavín (el candidat de CiU) promet Internet gratuït a tota la ciutat, convertint-se així en la primera ciutat de l’estat en oferir-ho. És l’as que tenia amagat a la màniga, tot just es fa pública aquesta promesa quant fa pocs dies es va publicar en el diari “La Mañana” una estimació de vot, que com no podia ser d’una altra manera, el tornava a deixar fora de l’alcaldia. Francament, fent una reflexió crítica d’aquesta proposta, i sense deixar-se portar per la primera reacció eufòrica (clar que a tothom ens agradaria connectar-nos gratuïtament a Internet!), hom arriba la conclusió que l’esmentat alcaldable s’ha tornat boig. O si més no, que es pensa que nosaltres ens hem tornat bojos i que ens empassarem les seves promeses electoralistes.

Al senyor Isidre Gavín se li veu ràpid el seu poc respecte vers la ciutadania, i el que és pitjor, no és la primera vegada. No és que no m’agradi aquesta proposta, encara que la considero una política de dretes, sinó que és del tot amoral, ja que és una proposta que es burla del principi d’igualtat i és un clar exponent de malversació de fons. No m’agrada referir-me a dades econòmiques, considero que son fredes i distants, però per saber la veritat d’aquesta iniciativa cal esmentar-les. En una petita estimació que tothom pot fer consultant les dades de “l’Institut d’Estadística de Catalunya” (idescat) hom comprova per quant ens sortirà als Lleidatans la proposta de Gavín.

Si agafem com a patró que existeixen 40.000 llars a la ciutat de Lleida i que hi ha un 65% amb connexió a Internet, amb un cost mig de 20 euros per connexió, hom pot calcular quin és el resultat dels diners que es gasten tots el lleidatans i totes les lleidatanes en connexions a Internet mensualment: un total de 520.000 euros (les connexions d’oficines, de biblioteques, de cibers, etc. us les regalo, perquè desprès no diguin que he inflat les xifres).

Son 500.000 euros mensualment, francament una burrada. Ara ens toca pensar, vivim en una societat on les grans empreses són les que ho controlen tot. A algú se li passa pel cap que estaran disposades a perdre 500.000 euros al mes, a més a més de tot el que poden deixar de perdre per possibles clients? L’única manera, per tant, de continuar amb la proposta és que La Paeria assumeixi aquest cost.

Primerament dubto que tinguem (i dic tinguem perquè són els diners de totes i tots) tants fons públics com per pagar 6 milions d’euros l’any. Pensem més. Encara que tinguem diners per pagar tot això, és ètic? És ètic gastar-se aquesta fortuna en Internet quan es poden i es necessiten fer coses més necessàries. Són simplement polítiques de dretes. A qui l’interessa tenir connexió a Internet quant no pot tenir ni tan sols un ordinador? O una casa per posar-ho? O no tens guarderies per portar els nens mentre tu estàs a casa amb l’ordinador? I així un llarg etcètera. Però més encara, amb quina cara desprès et presentes a la Generalitat (per exemple) i demanes una subvenció per millorar el centre històric o el barri de la Mariola, quant t’has gastat 6 milions d’euros anuals en Internet?

Però tampoc ens agafa per sorpresa… després que l’Artur Mas parlés de polítiques de xecs durant la campanya de les eleccions autonòmiques, ben mirat, les polítiques de Gavín a Lleida només en són una perllongació. Perquè per evitar el pagar aquesta veritable animalada de calers, la Paeria s’hauria de constituir com a teleoperadora (o crear-ne una) però això, seria competència deslleial (delicte punible).

O potser, senzillament, no em entès al nostre cap de l’oposició i el que vol és establir punts de connexió a Internet per tota la ciutat i dotar de gratuïtat els dels centres municipals; però no, això no pot ser, perquè l’actual equip de govern ja està duent a terme la implantació d’una ret Wimax que ja aportarà aquestes millores a la ciutat (de fet, en algunes zones de Lleida ja funciona).

Tot plegat és un embolic, de l’únic que estic segur és del fet que CiU està buscant com sigui una nova gran alcaldia (ja que potser perdrà fins i tot la Diputació de Lleida, darrera gran administració en mans de Convergència i Unió a Catalunya), que apagui les veus internes de crisi. I al final, aquesta promesa, o bé quedarà com a paper mullat, o bé es tracta d’una promesa que ja s’està duent a terme (i intenta promocionar-la d’una altra manera, tot apropiant-se-la). 

Tweet

“Un petit poble francès el va veure néixer el 1983”… aquesta seria la típica introducció que faria un gran literat o un prestigiós científic a la seva autobiografia, el més correcte en el seu cas, però, seria dir que “el 1983 el primer que va veure en néixer va ser la clínica d’un petit poble francès”.

Sobre mi…

Sóc un dels co-fundadors de Els temps moderns. A través de les meves entrades al bloc pretenc, eminentment, donar a conèixer les reflexions que faig sobre el món on visc i que m’envolta, i les inquietuds que em motiven. Si, o bé perquè ningú s’ho mira, o bé perquè qui llegeix el que escric resta total i absolutament indiferent, com a mínim m’haurà servit per endreçar pensaments, sintetitzar-los i intentar transmetre’ls; que no és poc.

Possiblement de seguit es vegi el peu que calço, però perquè ningú em pugui retreure res (o com diria aquell, “qui avisa, no és traïdor”) parlo molt de política,  sempre fent-ho des d’una òptica d’esquerres (de les de debò, les radicalment demòcrates, ecologistes i altermundistes).

Però com que la política no ho és tot i no sol donar de menjar (com a mínim a tothom, al menys a mi no), procuro dedicar els anys de la meva formació a la fotografia (disciplina artística que, com la política, tampoc dona de menjar a tothom).

I entre les tensions del govern de la polis i les satisfaccions del dibuix amb llum, busco raconets per llegir molt i de tot, i no només en suport físic, sinó que un dels principals motius pels quals descanso una mitja de cinc hores diàries és, eminentment, la ingent quantitat de diaris electrònics i bitàcores a les quals entro abans d’anar-me’n a dormir.

Així doncs, i fins que em trobi a l’atur amb un currículum de dos línies amb dades laboralment inútils, espero dedicar una parcel·la dels moments de lleure a actualitzar el bloc.

[@more@]

Tweet

A Mausis, perquè si fos Mausist confondria els germanòfons que es pensarien que el seu nom té algun significat, li va donar per néixer el 1987 justament l’únic mes de l’any on a la seva ciutat, i amb total seguretat, no hi pot haver cap boira.

Sobre mi..

Sóc un dels co-fundadors de Els temps moderns, tot i que aquesta no és la meva primera presa de contacte amb la blocosfera. M’encanta parlar però ho faig en excés, així que si tot el que penso ho puc canalitzar en les entrades que faci, potser aquest bloc servirà com a dic de contenció de la meva verborrea perquè després ningú l’hagi de sofrir en viu.

Estudio història (com a mínim en això estic matriculat), excepte quan hi ha futbol perquè, com tothom sap, si la vigília d’un examen el Barça es juga un títol, la carrera pot esperar. Entre classe i classe tinc la sana costum de llegir el diari, i no només un, fet que provoca que hagi d’enraonar molt les notícies, per evitar les diverses i esquizofrèniques desinformacions que arriben de totes bandes, segons les línies editorials que les impulsin.

Sóc d’esquerres, nacionalista moderat i m’expresso més ben poc, més aviat gens, en termes políticament correctes (i potser en això tingui quelcom a veure que la meva evolució personal, del nen que era al jove que sóc, fos en el període d’ascens de la dreta a Espanya) però bé, qui estigui lliure de pecat, que llenci la primera pedra.

Espero convertir-me en el digne successor de Nicolas Grimal i esdevenir ric i famós… o això em dica cada matí per alçar-me i emprendre el camí cap a la universitat i no acceptar que, probablement i amb sort, el dia de demà hauré d'aguantar insuportables marrecs de la ESO. 

[@more@]

Tweet

Avui pengem els perfils dels dos co-fundadors del bloc: Mackham i Mausis a la categoria 03. Nosaltres. Només es tracta d’una breu presentació personal que, amb el temps, anirem ampliant i dotant d’alguna imatge.

Entre demà i divendres volem ultimar alguns dels detalls de funcionament, perquè diumenge penjarem de forma continuada posts de contingut formal (i no dedicat al propi bloc), tot i que a continuació ja en podeu llegir un sobre en Gavín, alcaldable per CiU a Lleida.

Només us avancem que la setmana vinent Mausis, que com ja avisa al seu perfil estudia història, escriurà sobre l'antic orient i que Mackham, que fa el propi sobre la seva dèria a tractar temes polítics, criticarà Jiménez Losantos.

[@more@]

Tweet

És a dir, i simplificant de manera esquemàtica, si bé la part política i social és fonamental per entendre el món, els aspectes quotidians, les inquietuds personals i les experiències vitals individuals, constitueixen l’argamassa que dona sentit al moment concret.

I fins i tot direm més, per facilitar la lectura de moltes de les entrades de contingut polític i/o social, l’anònim lector podrà recórrer a entrades anteriors, a comentaris fets, al perfil del col·laborador o col·laboradora que escriu les esmentades reflexions i, segurament així, podrà entendre a partir de la construcció imaginària de la personalitat de l’escriptor o escriptora de l’entrada, molts dels aspectes que sense una coneixença més profunda d’ell o ella, li haurien passat desapercebuts, o bé no hauria entès sense un marc humà en el qual situar-los.

Així doncs, com a joves, com a éssers humans, com a aprenents a lliurepensador (o aprenentes a lliurepensadores), com a persones crítiques, progressistes, ecologistes i altermundistes, us convidem a llegir parts de les nostres vides i els nostres pensaments.

Els temps moderns 

Tweet

És innegable, i qui digui el contrari és perquè amaga intencions perverses, que tota la societat occidental actual és hereva directa dels processos socio-polítics dels darrers dos-cents anys (i,si ens apureu, dels darrers cent cinquanta anys).

Establim una metàfora per explicar-ho millor:

Si la societat occidental actual fos un llibre, tindria una pròleg que parlaria dels inicis de la humanitat, de la seva evolució des de les quatre grapes fins que començà a caminar alçat, dels inicis de l’escriptura i les primeres civilitzacions, de Grècia, de Roma, dels vuit-cents anys d’ombres que fou l’Edat Mitjana i dels primers rajos de llum renaixentistes que portaren la claror de la Il·lustració. Dins el pròleg, l’autor o autora, destacaria especialment la descoberta del foc i la invenció de la roda, els primers textos escrits, l’evolució de l’art, la creixent transformació i complexitat de les societats humanes, la creació de la impremta, els dos grans cops per l’ego humà que van suposar la teoria heliocèntrica i la de l’evolució de Darwin, la descoberta d’Amèrica, l’Islam i la nostra tradició judeocristiana.

[@more@]

A la introducció se’ns recomanaria haver llegit, per entendre millor el llibre, els volums de la mateixa col·lecció referents al món clàssic, a la religió musulmana, al judaisme i al cristianisme. Però l’escriptor o l’escriptora ens advertiria, igualment, que totes les referències necessàries per entendre millor alguns dels capítols del llibre referits a aquests temes, les podríem trobar àmpliament explicades i detallades com a notes a peu de plana allà on s’escaigués.

Finalment, tot l’esquelet de l’exemplar, es vertebraria al voltant de tres parts:

- Les revolucions europees: de la Revolució francesa a la Revolució russa.

- Les dos grans guerres mundials, el nou ordenament territorial i la fi del colonialisme.

- L’hegemonia mundial dels Estats Units d’Amèrica.

Evidentment, cada part hauria de tenir un capítol introductori amb els grans pensadors del període (Hume, Descartes, Bacon, Spinozza, Locke, Berkeley, Kant, Hegel, Scheler, Comte,  Nietzsche i, per què no, Marx i Freud, entre d’altres).

Nosaltres, des d’aquest humil bloc, pretenem aportar la nostra visió del món que ens envolta. I ho pretenem fer des d’una òptica esquerranosa, alternativa, juvenil i esperançadora però, a l’hora, raonada i crítica. Perquè la quarta part del llibre encara està per esdevenir, tot i que ja podem suposar que es titularà La mundialització, i potser l’autor o l’autora del llibre (que segurament ni ha nascut) comprendrà millor alguns dels aspectes de la nostra societat a través de les nostres opinions (ingènues i intranscendents si hom vol).

Però… per què “Els temps moderns”? Doncs, d’una banda, per homenatjar dos grans autors que van titular així dos de les seves creacions i, de l’altra, per donar-los-hi continuïtat.

Charles Chaplin, actor i director de cinema, va reflectir a través de la seva filmografia l’evolució de la societat occidental del seu temps, amb una visió humorística i candorosament crítica. A través de les seves pel·lícules l’espectador pot anar descobrint la història d’Occident des de les acaballes del segle XVIII fins als albors del segle XX. Un dels seus films més reconeguts, i ara ja sabeu per on devem anar, és Temps moderns (Modern times), que ens narra visualment els efectes socialment funestos que va portar amb si la industrialització.

Aquí us deixem, per qui no la conegui, un enllaç de vídeo a YouTube amb seqüències de la genial Modern Times:

L’altra Temps moderns que complementa una visió del l’època moderna-contemporània, i amb la qual nosaltres ens sentim plenament identificats ideològicament, és la revista que va co-fundar Jean-Paul Sartre; parlem, evidentment, de Les temps modernes. La història personal de Sartre ha estat íntimament lligada als principals esdeveniments polítics i socials que han marcat l’esdevenir de la humanitat al llarg del segle XX.

I, per qui vulgui saber més a propòsit de Les temps modernes a continuació poden enllaçar amb els següents articles (prometem ampliar aquesta informació en un futur):

Article de la viquipèdia (l'enciclopèdia lliure en català)

Presentació de la revista que feu Sartre (article en francès)

Finalment, nosaltres, un grup de joves (que potser pequem en excés d’ambiciosos i utòpics), volem contribuir amb el nostre bloc Els temps moderns a aquest apassionant repàs de la nostra societat i, qui sap, potser generem algun debat interessant en aquest medi que és Internet (i que cap dels dos autors anteriors havia utilitzat, car al contrari s’hauria establert un impossible anacronisme).

Moltes gràcies per llegir-nos apreciada lectora
Moltes gràcies per llegir-nos apreciat lector,

L’equip de Els temps moderns.

Tweet

J. R. Mora és un reconegut dibuixant que té al seu haver diversos premis, fruit de la seva extensa trajectòria gràfica que inclou vàries publicacions, exposicions, cartells i col·laboracions. A més, aquest autor,  disposa d’un bloc propi amb un servei gratuït pels blocs (anomenat La viñeta diaria) mitjançant el qual, podem mostrar-vos aquí la seva visió gràfica i humorística de l’actualitat.

Us convidem a entrar a la seva plana web per continuar descobrint a l’excel·lent J.R. Mora

[@more@]

Tweet