Primerament gràcies per la teva enhorabona… la veritat és que te puja l’ego quan, només unes hores després d’haver publicat el primer post, algú ja fa un comentari amb paraules tan amables com les teves.

Estic d’acord amb el que ha dit Mausis, només vull afegir alguns serrells:

1. Els Temps Moderns preten fer una anàlisi del món actual que és, en definitiva, hereu directe dels darrers dos-cents anys però, i crec que ho deixem clar, cal tenir en compte tota la història precedent per entendre el conjunt. Però aquesta història, en aquest bloc, es donarà per suposada (excepte en aquells articles de Mausis en que faci un repàs de períodes històrics concrets, ja saps, deformació professional).

2. Potser parlar de “foscor” és dur… i és cert que l’Edat Mitjana es pot considerar com un coixí sobretot religiós i social, sobre el qual s’ha anat construint Occident, però no ens enganyem, l’Edat Mitjana és un període d’estaticisme en l’evolució social, cultural, econòmica, organitzativa i tecnològica de la humanitat.

3. Aquest punt potser en un futur caldria reformar-ho una mica… però de moment deixem les revolucions al mateix cabàs pel seu aspecte transformador.

4. Igualment aquest punt també s’haurà de reformar. De totes formes, jo entenc el colonialisme actual com una part més de la mundialització a la qual ja fem referència.

Moltes gràcies pel teu comentari… ja podem estar contents si tots són tan raonats!

Volia continuar el debat que tu mateix has encetat.

1. Es cert que la nostra societat és hereva de tot el seu llarg recorregut durant tota la seva encara curta historia, es cert que sense aquest llarg camí no seriem el que som. Som hereus de tots els processo en que l’home s’ha vist immers, des de els primers homínids, passant per l’antic orient, per Grècia, per Roma, i un llarg i interminable etcètera. Però el que ha marcat més la nostra societat han estat els últims dos segles. Si avui som quelcom alguna cosa, és en gracies o per culpa (des del costat del que to miris) dels últims 200 anys. Amb això no estic dient que els altres milions d’anys és poden obviar, fer això seria atemptar contra la nostra moral com a humans.

2. Personalment, i encara que el meu professor de historia medieval hem repeteixi una i una altra vegada que l’historia medieval és la més bonica, la més interessant i esser la pedra roseta de la nostra societat (és a dir, aquella que ens a d’ajudar a desxifrar la nostra societat), crec que no és així. Es cert que aquesta historia es importants, com ho és tota la historia general, però no es pot negar l’evident, la edat mitjana va ser un punt fos de l’humanitat que condemnar a 1000 anys de inoperància intel•lectual a tot el món conegut. Hom podria saltar-se-la i tampoc passaria res important. En 1000 anys en tota Europa no és va produir cap avançament intel•lectual destacable, en canvi en un sol segle (com pot ser el segle de Pericles) en l’antiga Grècia és van produir molts més passos. El que dius de que el terme “foscor” es completament cert, ells ni tan sols consideraven que estiguessin en una etapa històrica (una etapa històrica que per cert és podria discutir enormement sobre els seus límits històrics [un dia faré un article sobre això]), desprès vindria Marx i diria que per l’únic que serveix l’edat mitjana és per no tornar-la a repetir.

3. És cert, podem diferenciar molts tipus de revolucions; únicament tenen en comú que d’una manera o una altra van influenciar a tota la societat de l’època.

4. Completament d’acord. Les polis que abans dominaven a les colònies d’una manera directa i política ara ho fan d’una manera indirecta i econòmica, és el que se’n diu neocolonialisme.

Posaré el vostre bloc a les meves preferències.

Unes cosetes, per afegir idees.

1. Evidentment que la societat actual és hereva dels darrers 2 segles, com també de la de fa 2000 anys, per exemple en coses tan bàsiques com la llengua o la vertebració geogràfica.

2. La edat mitjana no va ser “de foscor”, aquest terme el van crear els renaixentistes per destacar una idealitzada època clàssica i enllaçar-la directament amb la seva.

3. Les revolucions caldria no ficar-les totes al mateix sac. Una cosa són les revolucions burgeses que van posar fi al règim antic, unes altres les revolucionàries liberals, que prenen forma de nacionals en alguns llocs, i unes altres ja proletàries com la russa.

4. La fi del colonialisme… jo no crec que s’hagi acabat, símplement s’ha transformant, ja s’han assolit els objectius.

En fi. Salut i força.