Cada primavera la mateixa història, una vegada i una altra… quan arriba la Setmana Santa et dona la sensació d’haver perdut el pas del temps i estar rememorant les mateixes coses que passen cada any des que tens memòria. Com si patissis un cíclic deja vú.
El embussos, les morts a la carretera, els cofrades que no poden sortir, com sempre, per culpa de les condicions meteorològiques adverses, les mateixes figures de pasqua als aparadors de les pastisseries (i les mateixes notícies en premsa i televisió de si la mona més famosa del millor pastisser és de tal futbolista o de tal altre polític), i com no, les mateixes pel·lícules als televisors.
[@more@]
Desprès de les pel·lícules que ens ensenyen el gran heroi que era Jesús (a mi m’agrada més la definició del grup musical Ska-P: “[Jesucristo] el primer hippie de la humanidad”), venen les pel·lícules de romans… si us plau, que algú m’expliqui per que fan sessions de cine de romans en Setmana Santa! És que no te res a veure!
Tot plegat, l’únic que aconsegueixen amb aquestes re-reposicions és que les persones que no hem de patir les “operación salida” i “operación retorno” ens puguem fer una bona migdiada amb soroll d’espases de fons; això si que és dormir com un beneït (que no com un beneit).
Per acabar, us deixo un enllaç d’una escena eliminada d’Espartaco que es va recuperar anys més tard:
Imatge:
Figures de record de penitents en una botiga de Córdoba. Font: Banco de Imágenes del Ministerio de Educación y Ciencia.
